El Museo Nazionale romano

Un viatge a Roma s’ha de planificar sabent que és una ciutat inabastable. Un cop acceptes aquesta premissa cal fer la tria del que es visitarà i deixeu-me que us digui que no és una tasca fàcil. Si no es viatja sol la necessària adaptació a cada sensibilitat pot ajudar, ja que no tothom vol visitar dos museus al dia. Si vas sol el que acabes fent és començar descartant el que estàs disposat a deixar de banda aquest cop i tenint clar allò que no et pots perdre de cap manera.

Quan vaig anar Roma el setembre passat, el Museo Nazionale Romano estava en aquesta darrera categoria.

Es tracta d’un museu fundat el 1889, no massa després que Roma fos designada la capital de l’Itàlia unificada. La seu inicial va ser l’edifici de les termes de Dioclecià que avui en dia encara és una de les seus del museu, i es va nodrir de diverses col·leccions, entre elles la del Museu Kircherià, fundat el 1651. Avui en dia es poden visitar les quatre seus:

A Itàlia és molt complicat mantenir els museus i va arribar un moment on calia fer-hi una inversió. L’any 1981 l’estat italià va comprar el Palazzo Massimo, el va incorporar al museu i es va renovar. L’estructura actual es va completar el 1998.

El patrimoni d’una ciutat com Roma fa que d’una banda no falti material pels museus però de l’altra en complica la conservació. A més, aquests museus no són pas nous, sinó que es van obrir fa temps, cosa que converteix moltes de les seves sales en objecte d’interès per si mateixes. Això les fa tremendament interessants però també en complica la visita perquè tot sovint et trobes una acumulació de peces sense massa sentit que acaba cansant i uns recorreguts que costen de seguir.

Molts museus han fet esforços en reformar els seus edificis i sovint et trobes amb un estil híbrid barrejant sales més tradicionals amb altres modernes. A Roma això t’ho trobes als Museus Capitolins, dels que en parlarem més endavant.

En canvi, el Museo Nazionale és tot nou i ens trobarem una museïtzació moderna amb un fons de primera categoria. Així doncs, el nostre recorregut per les tres plantes és ordenat, les peces estan espaiades i la informació està molt ben redactada. Comencem.

Planta baixa

A la planta baixa hi trobarem una sèrie de sales dedicades a l’escultura i el retrat fins a l’època d’August. En destacaré dues sales, a la primera hi trobarem un retrat d’August com a Pontífex Màxim i l’altar de Mart i Venus, que és més tardà però està posat a la sala per tal que ens fem una idea del culte imperial i de la vida cívica romana.

La segona sala acull dues estàtues en bronze, la del príncep hel·lenístic i la del púgil assegut, trobades a les termes de Dioclecià. Només pel fet que són de bronze ja és prou motiu per considerar-les peces úniques, però és que a més són espectaculars, especialment la del púgil.

A la sala no hi ha res més destacat, i pots donar la volta a les peces i gaudir-les plenament. El púgil està situat a terra i captura la nostra atenció de forma magnètica, fent que hi donis voltes apreciant tots els detalls dels rínxols, les mans, les cames i com de be se’ns transmet el moment de repòs de la figura.

Només per aquestes dues peces ja val la pena, però és que les altres dues plantes del museu amaguen molts més tresors.

Primera planta

Aquí seguim amb l’escultura, amb nombroses còpies romanes d’artistes grecs, repartides en diverses sales que molt sovint podreu visitar tranquil·lament en soledat, com veieu a la fotografia.

Si no teniu temps d’anar a la Galleria Borghese, aquí també hi trobareu una altra còpia de l’estàtua d’Hermafrodit adormit, però sense el llit de marbre que va esculpir Bernini. I naturalment també hi ha una bona col·lecció dels emperadors Flavis i Antonins, com sol ser habitual.

Ara bé, la planta que jo volia veure era la següent.

Segona planta

Està dedicada als mosaics i als frescs, amb una fantàstica col·lecció d’emblemes de tema mitològic i de la vida quotidiana d’alta qualitat, on ja no saps si et trobes davant d’un mosaic o d’una pintura. Els frescos venen tots d’excavacions de les vil·les de l’elit, com les de la Vil.la Farnesina, amb els seus colors vius i les màscares teatrals. Es creu que aquesta vil.la va pertànyer a Marc Agripa, l’amic, confident i gendre d’August.

És en aquesta planta on també hi trobareu una sala petita, amb un banc al mig on hi podeu seure i obrir els ulls astorats mentre no sabeu on mirar. És la sal.la dels frescos provinents del triclinium o jardí d’estiu de la Vil.la de Lívia. Benvinguts al jardí.

Servidora venia a veure això. Veureu, la primera vegada a la meva vida que em van explicar bé l’art va ser quan vaig fer COU, i aquests frescos els vam estudiar. Em va quedar el cuquet de veure’ls, però mai hi havia pogut anar per mil motius.

Aquest setembre per sort vaig poder veure’ls i, com que hi havia poquíssima gent, vaig voltar a poc a poc per la sala i em vaig quedar asseguda al banc una bona estona admirant les 4 parets que reprodueixen una tanca baixa i un jardí. Un jardí amb plantes, flors, arbres amb seus fruits i molts ocells. Una explosió de natura pensada per dur a dins el que hi havia fora, una manera de fer que les parets siguin invisibles.

Han passat més de 2000 anys, i de l’edifici no en queda res, i de fet costa molt imaginar-ne la riquesa d’aquella, però aquests frescos l’evoquen.

Pel que fa als mosaics, aquí sí que cal dir que a Nàpols hi trobarem més peces, però les que trobem aquí també són d’una gran qualitat i bellesa i trobarem exemples de nombrosos temes. Aquest mosaic de tema nilòtic que podeu veure a sota és  ben curiós:

I la resta també són fantàstics:

Ara bé, no tot són bones notícies, perquè el Museo Nazionale Romano pateix la manca de recursos que tenen tots els museus italians i això en dificulta la visita. En primer lloc perquè l’horari d’obertura és força reduït, d’11 a 18h. L’altra cosa a la que heu d’estar atents és si hi ha tancaments de sales o plantes.

Quan hi vaig anar, la planta baixa estava sempre oberta però la primera i la segona només ho estaven en dies alterns, per tant hi vaig haver d’anar dos cops. A data d’avui (abril 2022) està tot obert, però sempre que aneu a un museu italià és important que en visiteu la pàgina web (en versió italiana preferentment) per saber com estan les coses.

Roma és una ciutat que no te l’acabes i potser passar-te el dia dins de museus no és del gust de tothom. Si us fan mandra les multituds dels museus capitolins o del Vaticà, aquí hi trobareu una molt bona representació de peces romanes. Si en canvi sou uns malalts dels museus, hi trobareu una museïtzació moderna i ben pensada que fa lluir unes peces que ja eren interessants en si mateixes.

Aneu-hi, no us en penedireu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s