Quo Vadis

És ben curiós que encara avui en dia hi ha força cadenes que programen pel·lícules de Setmana Santa, i no només penso en les que tenen propietaris amb idees diguem-ne, afins. També és cert que avui en dia aquesta categoria inclou títols com Àgora, Gladiator o Pompeia, que van ser escollides per alguna ment pensant que no tenia les coses clares o per un becari.

Espero que en el cas d’Àgora es tractés d’algú amb una mica de sentit de l’humor, però tot i així l’experiment no funciona perquè la pel·lícula és un ben dolenta.

A Mīrābile Dictū tenim clar que si es fa, s’ha de fer bé, per tant avui parlarem de Quo Vadis, una meravella del Hollywood més daurat i que és una pel.lícula de setmana santa comme il fault. La versió que ens interessa és la del 1951, la bona. Ara bé, abans hem de parlar del llibre.

Sí, del llibre.

Henryk Sienkiewicz (1846-1916) és un escriptor i periodista polonès que va guanyar el premi Nobel de literatura l’any 1905. Avui en dia gairebé ningú no se’n recorda d’ell, però en el seu moment va ser força conegut i en català el van traduir Carles Riba i Josep Maria de Sagarra. A les llibreries de vell encara hi podreu trobar una edició del 1997 de la traducció de Segarra del llibre que ens ocupa.

Malgrat el premi Nobel, Sienkiewicz no ha aportat gaire res a la història de la literatura, de fet la seva obra volia reaccionar contra el Naturalisme i el Realisme que, ves per on, sí que van ser corrents transformatius. El pobre Sienkiewicz no es va ni inventar la novel.la històrica, aquest honor és per Sir Walter Scott en ple Romanticisme.

Això no vol dir que Quo Vadis sigui un bolet, de fet cap al finals del S.XIX es publiquen tot de novel·les històriques ambientades a l’època romana, els autors de les quals es van inspirar en descobriments arqueològics. La primera va ser The last days of Pompey, de E. G. Bulwer-Lytton i després van venir Fabiola de N. Wiseman, Darkness & Dawn de F.W. Warrar i Ben Hur, de Lewis Wallace, que tenen en comú la temàtica cristiana. No son gran cosa literàriament, però sí que han estat adaptades amb gran èxit al cinema, de fet Ben Hur és LA pel.lícula de Setmana Santa com ja sabeu.

L’altre element interessant de Quo Vadis és el factor polonès. Durant la vida de Sienkiewicz Polònia era part de l’imperi prussià o bé del rus, i el nostre autor va reivindicar el seu país i la seva cultura, tot i que va morir 2 anys abans de la  desitjada independència, assolida amb la fi de la primera guerra mundial.

A la novel.la hi trobarem tot de paral·lelismes gens subtils amb la situació polonesa, amb una protagonista d’una tribu ubicada més o menys on cau Polònia (quelcom que té molt de mèrit perquè les fronteres poloneses són… complicades) i un imperi tirànic  governat per un boig que oprimeix als conquerits i als cristians: Neró, un altre dels membres del bingo dels emperadors sonats.

Amb aquests elements és ben normal que a Hollywood s’hi fixessin i en compressin els drets per fer una adaptació que retalla el llibre dels elements més doctrinals (ups), simplifica alguns personatges i en potencia els aspectes més reeixits i espectaculars que, no ens enganyem, és pel que venim:

Neró, l’incendi, els lleons i el circ. Tot ben acompanyat de la migdiada de divendres sant, es clar!

Aquest és l’argument:

El tribú Marc Vinici (Robert Taylor, molt millor en versió original) torna victoriós a Roma i, just abans del seu triomf, sopa a casa del general Aulus Plauci i la seva dona Pompònia Grecina. Allà hi coneix a Ligia (Deborah Kerr, una senyora amb molta classe), la filla adoptiva de la parella que és de fet una hostatge imperial. En Vinici es vol embolicar amb la Lígia, però la noia el rebutja, ja que la seva família són cristians amagats. Per allà també passa un tal Pau. Sí, aquell Pau.

L’oncle de Vinici és Petroni (Leo Genn), aquell Petroni, que és el preferit de Neró, un jove i magnífic Peter Ustinov. Com qui no vol la cosa, Neró s’emporta Lígia de casa seva i l’entrega a Vinici.

No us donarem més detalls de l’argument perquè ens hi estaríem hores, però ja us dic que Vinici i Lígia acaben enamoradíssims, en Vinici acaba convertit i de fons hi trobarem l’incendi de Roma, el martiri dels cristians al circ i un colofó final amb un toro que a la novel.la és un Ur, un tipus de boví més salvatge que no es va poder fer servir a la pel·lícula perquè està extingit i al 1951 no hi havia efectes digitals.

Aquesta barreja de tema cristià i cultura romana kitsch està molt ben trobada, i m’agrada molt més que Ben Hur, on et passes quatre hores esperant la carrera de quadrigues. Aquí com a mínim tenim el sub argument sobre Petroni que éstà molt bé i les escenes amb Neró, que són fantàstiques. Per no parlar de la Popea de Patricia Laffan, tota una femme fatale.

L’element cristià és també molt més interessant que a Ben Hur, amb la figura de Sant Pere i el seu martiri donant nom a la pel.lícula segons ens expliquen els Fets de Pere, un dels primers llibres apòcrifs sobre els apòstols. Sí que és cert que la conversió de Ben Hur està més treballada (ja en parlarem un altre Divendres Sant), però la relació de les figures bíbliques amb la trama principal està més ben aconseguida aquí.

L’altra gran font de Sienkiewicz és Tàcit i, com sol passar, la pel.lícula també s’hi fixa per a la majoria de la ambientació, exceptuant el vestuari on fan una mica el que volen. Com sol passar, és absolutament igual ja que fa de bon mirar, fins i tot avui. Es veu molt clar que són decorats pintats, però aquest tipus d’efectes envelleixen molt millor que els efectes digitals de fa 25-30 anys, per exemple els de Gladiator.

Avui en dia la tecnologia ens permet recuperar continguts molt fàcilment, per tant si teniu una estoneta aquest cap de setmana, poseu Quo Vadis, ni que sigui de fons. És una delícia!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s