Classics: A very Short introduction, Mary Beard & John Henderson

Aquest llibre és fruit d’una serendipitat molt afortunada. Primer de tot en aconseguir-lo, ja que me’l vaig trobar. Estava buscant una edició dels Fasti d’Ovidi i, tot mirant a la web de la llibreria Come in, el tenien al catàleg sota demanda. Els autors ja són garantia de qualitat, però és que a més aquests llibrets introductoris poden ser força interessants segons com. I bé, era baratet. El vaig demanar juntament amb els Fasti i ha resultat ser una gran tria. Per acabar-ho d’arrodonir, és com una mena de complement a la primera ressenya del blog, la de Nuccio Ordine. No sempre serà així, però ha estat una feliç coincidència.

Es tracta d’un volum molt curt (126 pàgines) d’una d’aquestes col·leccions temàtiques que fan les editorials acadèmiques. Per exemple, l’editorial UOC ha vingut a fer el mateix. Sempre m’ha semblat que són llibrets interessants per tal d’obtenir una panoràmica general i poder estirar el fil si cal més endavant.

Ara bé, si el que volem és un llibre sobre el món clàssic que ens expliqui conceptes bàsics de forma cronològica, no és una bona tria. Aquest és un llibre que agafa un pretext (el temple d’Apol·lo a Bassae, Grècia i el fris que podem visitar al British Museum) per tal de fer-nos veure i entendre que és exactament això dels classics. La traducció d’aquest mot seria més o menys “estudis clàssics”, però es quedaria una mica curta. Són aquest tipus d’estudis amb molta tradició a Europa i al món anglosaxó i que aquí, ara sí que hi són però no tenen tanta tradició.

El temple és l’excusa per anar endavant i endarrere en el temps, i parlar-nos des de la dicotomia camp/ciutat, racionalitat/bogeria, de tantes manifestacions de la cultura clàssica que pot extendre’s des de l’experiència dels nobles europeus i anglesos que, seguint l’exemple de Goethe, viatjaven a Itàlia i a Grècia, però també recular i parlar de Pausànies, un autor d’època romana que escriu una guia de Grècia, però no pas la seva, sinó la de l’època clàssica que en aquell moment ja era antiga.

Pel camí, els autors ens recorden la fragilitat de la cadena de transmissió dels textos i de com en pot ser d’apassionant resseguir-la, ens diuen també que cada època interpreta i reinterpreta fets, espais, objectes i textos de mil maneres, que aquests clàssics han servit per justificar ideologies i tendències totalment contradictòries entre elles i que molt sovint aquestes interpretacions deixen de banda elements contemporanis de l’època que es pretén admirar, com ara la policromia de les estàtues o el fet que tots aquests monuments i obres van ser creats en una societat esclavista.

El missatge principal és que aquesta visió polièdrica i passada pel prisma de la nostra experiència no és res nou i que forma part de la mateixa naturalesa dels estudis clàssics. Aquestes manifestacions culturals i aquests fets històrics són la base de la nostra cultura occidental, ja sigui com a font primària (per exemple tota la literatura que segueix regles dictades a la Poètica d’Aristòtil) o bé les reinterpretacions fetes en períodes posteriors, com ara la interpretació que fan filòsofs d’època moderna com Kant de Plató. Els autors destaquen com l’evolució cultural i dels mètodes de recerca fan que re estudiem els clàssics i els analitzem des de noves perspectives.

Ja us dic que la propera vegada que vagi al British Museum visitaré el fris de Bassae, que d’altra banda és un enigma en sí perquè és… lleig i a sobre no hi ha acord sobre l’ordre dels fragments, tal i com ens expliquen al capítol 7.

Finalment, cap al final hi ha una petita menció sobre l’estudi del llatí, i em va semblar meravellós que es comentés de forma irònica la tortura de l’aprenentatge a través de la traducció. De fet, es cita un poema de Louis MacNeice, un estudiós dels clàssics amb sentit de l’humor que diu:

Which things being so, as we said when we studied

The classics, I ought to be glad

That I studied the classics at Malborough and Menton

Not everyone having had

The privilege of learning a Language

That is incontrovertibly dead

And of carting a toy-box of hall-market marmoreal phrases

Around in his head

Segur que el professor Ørberg hi estaria d’acord!

En resum, un llibret molt interessant que aporta una perspectiva ben original, partint d’una anècdota per presentar-nos una panoràmica i una reflexió. I per tal d’estirar el fil, se’ns proporciona una bona bibliografia al final, així com mapes i indicacions per tal de visitar els llocs mencionats. Tot plegat, en menys de 150 pàgines.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s