Informe de progrés LLPSI: nivell bàsic (c.I-XIV)

Els informes de progrés seràn les entrades on explico les meves aventures aprenent llatí. Primer de tot n’escriuré dues resumint el nivell bàsic i el nivell mig de LLPSI, i a partir del nivell superior faré una entrada per capítol.

Tal i com deia aquí, Lingua Latina per se illustrata comença molt bé. En ser un mètode d’aprenentatge natural, la idea és que l’alumne assimili els conceptes gramaticals i el vocabulari a partir del text mateix. Veiem-ne un exemple:

Aquest fragment és del capítol II, que ens presenta la família protagonista del llibre, com tots hem vist amb tants mètodes d’idiomes. Pare, mare, dos fills una filla i… els esclaus. Ehem. Viuen a una meravellosa vil·la romana i en aquests primers capítols ens trobem davant de tot tipus de situacions quotidianes estil romà que inclouen recollida de flors, caigudes des de dalt d’un arbre, càstigs corporals, un moment gore amb uns pollets i una mica de comentari social en forma d’un esclau que fuig. Aquest esclau fugitiu ens permet conèixer Roma i alguns personatges més. Cap al final la història se’ns posa romàntica i tot, ves per on.

Si us fixeu en el text, és tot contextual i els conceptes menys evidents s’expliquen amb dibuixos o amb breus explicacions complementàries en llatí als marges. Això funciona molt bé pels primers capítols, especialment si es combina amb els Latinae Disco, un llibret a part que t’explica en castellà i de forma resumida els conceptes importants de cada capítol. Quan estudiava sola, em llegia el capítol, feia els exercicis corresponents, i al final anava a buscar les explicacions al Latinae Disco. I anar fent.

Bé, no pas.

La cosa és que arriba un moment (pot ser el cap V, VI o VII) en que comences a veure que no vas tan bé. Les explicacions del Latinae Disco se’t queden curtes i, tot i que els textos s’entenen perfectament, tens la sensació que et perds alguna cosa, que no ho estàs assimilant com caldria. Ja sabeu com ho vaig resoldre.

Aquests primers 14 capítols pretenen que ens sentim còmodes amb les declinacions, més o menys un cas per capítol, fent servir les dues primeres declinacions (rosa -ae i dominus -ī). Els primers casos no són massa problema, però quan arribes a l’ablatiu i a les preposicions és quan tot es complica. És llavors que va molt bé seguir-ho amb en Carlos i la Mabel, perquè en Carlos és la versió millorada del Latinae Disco.

El punt àlgid del nivell, però, és el capítol IX, on aprens de cop tots els casos de la tercera declinació. I després ve la quarta així com si res, a més de tot d’usos gramaticals peculiars. Aprenem també a declinar adjectius, els pronoms més importants, força adverbis i conjuncions, els números i, per algun motiu estrany, el calendari, que és complicadíssim.

A nivell de verbs, poca cosa. Present del singular i només dues persones. Els verbs són cosa del nivell mig.

Per tal que us feu una idea amb la càrrega de feina, al principi cada classe d’una hora i mitja cobria un capítol sencer més exercicis, i a partir del capítol IX, ja son dues o fins i tot tres classes. Malgrat això, els textos són fàcils d’entendre, ja que no hi ha una sintaxi “autèntica”, sinó que es respecta un ordre que no ens és estrany.

Val la pena recordar que el professor Ørberg era danès, i que els parlants de llengües romàniques ens trobem que allarga les explicacions de coses que entenem perfectament bé. Us diria també que el problema no és tan aquest com el fet que es manté la mateixa estructura quan puja la dificultat, i això t’agafa per sorpresa quan la cosa es complica. D’aquí que m’encallés a partir del capítol V. La meva admiració més profunda als alumnes que afronten sols els capítols a partir del IX. Això encara passa més quan arribes al nivell mig, ho explicaré a la propera entrada de la sèrie.

En el meu cas, l’assoliment del primer nivell em va deixar molt contenta, perquè havia començat el mètode dos cops i sempre m’encallava. Assimilar la tercera declinació també va ser un moment molt important, així com veure que encaixava bé capítols més densos i més interessants des del punt de vista del text com el XII o el XIII.

Resumint, els primers catorze capítols de Familia Romana són els que ens permeten fixar el nostre coneixement de les declinacions, els aspectes bàsics de la morfologia nominal i un repertori de vocabulari força complet. Tot a punt per afrontar el següent repte: els verbs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s