Joncs infinits

Us aconsello que, si no ho heu fet, llegiu primer la ressenya de El infinito en un junco i la de El infinito no cabe en un junco

Això que els éssers humans siguem autoconscients però també que tinguem data de caducitat és un merder de ca l’ample. Ens hem passat segles i hem omplert pàgines intentant que tot plegat tingui sentit. Alguns el troben en la fe, altres en la raó, altres en l’art o en plaers i paradisos, ja sigui viatjant pel món o amb l’ajuda de tot tipus de substàncies.

I de vegades tirem pel dret i fem coses horribles.

A la ressenya de El infinito en un junco ja vam dir que hi trobarem la meravella i la salvació. Uns lectors hi trobaran tot d’històries que no coneixien però el més interessant per l’argumentació d’avui és el que hi trobem aquells que coneixem una part del que s’hi explica: afinitat i connexió amb l’autora. En tots dos casos és refugi i escapada, segurament el mateix procés pel que va passar l’autora quan l’escrivia.

Aquesta és la virtut i aquest és el perill d’aquest llibre.

Aquí és on entra el Sr Clavería, amb El infinito no cabe en un junco. A la ressenya ja vam dir que potser el llibre no és del tot rodó, però això avui no importa. Avui toca destacar el que fa l’autor: explicar-nos el que no volem sentir. 

Les coses lletges darrere d’aquestes històries tan boniques. El poder, la censura, les manipulacions i les bones intencions que no van enlloc. I també el fet que si només t’escapes amb la cultura, no aniràs bé.

El refugi es pot convertir en un copet a l’esquena. I sense voler-ho, pots acabar alienat com els protagonistes del món feliç de Huxley. Si en canvi ets plenament conscient del que fas, llavors ets el pitjor dels monstres. 

És per això que considero el llibre del sr. Clavería important. Ell i tants altres ens fan la feina bruta i estic segura que estimen els llibres tant com la sra. Vallejo. Només així es pot afrontar una tasca tan desagraïda. I, ja que ens fa la feina, els que hem d’estar agraïts som els lectors que ens ho trobem tot fet.

Fa trampa Irene Vallejo? És fer trampa refugiar-se en allò que ens consola? Quan escrius un blog com aquest seria hipòcrita censurar-ho. Tampoc seria just després de tantes lectures de mitologia, història i fantasia. El que hem de fet és saber-ne sortir per anar a buscar l’altra versió.

Vigilar que el poder no t’enredi, qüestionar-lo tot conservant l’esperit crític, dubtar, pensar i destriar. No negar el passat, però saber-ne detectar les trampes dels que ens l’expliquen. Tirar endavant i buscar el progrés tot sabent que mai podrem evitar el conflicte i que viurem sempre en contradicció constant. Ser conscients dels nostres drets, exercir-los i defensar-los si cal.

És llavors quan podrem gaudir la meravella sense que ens amanseixi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s