A les portes de Troia

A les portes de Troia és el podcast d’història en català que fa companyia a l’En guàrdia. Va començar la tardor de 2013. L’equip inicial eren l’Oliver Vergés i l’Alberto Reche com a historiadors i l’Albert. S. Carmona com a presentador. L’Oliver i l’Albert ja no formen part de l’equip, però en Sergio Rodríguez i l’Albert Abril fan companyia a l’Alberto Reche, juntament amb el tècnic Salva Solé. En Sergio va estudiar història i fa de professor de secundària, l’Albert és també llicenciat en història, professor i escriu també a Ab Origine i l’Alberto està vinculat a la UAB i a més sempre té mil projectes entre mans.

A més dels canals habituals dels podcasts pot ser que l’hàgiu enganxat en algunes de les emissores locals que el distribueixen. El programa l’enregistren a Ràdio Castellar, cosa que els permet un so totalment professional. La duració de cada programa és d’una hora i tracta un sol tema, molt sovint amb la presència d’un expert. Hi ha alguns temes que es reparteixen en diversos episodis, però la durada sempre es respecta.

El títol del programa evoca la nostra cultura occidental i la guerra de Troia identificada com a conflicte marc gràcies a l’èpica d’Homer. El podcast no tracta exclusivament d’història occidental, però els seus autors hi estan vinculats per tradició historiogràfica i cultural, per tant l’hi reten homenatge. A Mīrābile Dictū també ens hi veiem reflectits.

Si comparem A les portes de Troia amb l’En Guàrdia, diria que el rigor és el mateix, però el to és ben diferent. En primer lloc perquè, com ja vaig dir, l’En Guàrdia s’emet per Catalunya Ràdio i per tant té unes directrius més estrictes, però la diferència principal és que A les Portes de Troia està fet per gent més jove, i es nota.

Una de les coses que és més important en un podcast és establir un to, una manera de distingir el teu estil però també d’adquirir complicitat amb l’audiència. En aquest cas és una cosa que s’ha aconseguit molt bé, i de forma que els diferencia. El to és informal, amb comentaris, referències a cultura popular (de la banda anomenada popularment friqui), moments actuals i comentaris sarcàstics. Òbviament això fa que aquests comentaris tinguin biaix, però diria que els presentadors hi compten, i que això els apropa als oients.

Ara bé, aquest to no compromet el rigor del que s’explica. Els convidats són experts en el tema que es tracta i els presentadors han fet els deures i treballat el guió. I no tenen cap mena de paciència per segons quines coses, per més populars o mediàtiques que siguin. En alguns casos proporcionen bibliografia, tot i que no sempre, cosa que estaria bé que fos habitual, fins i tot sacrificant algun minut.

Quin és el pes de la història antiga? Doncs força important. El podcast està fet per medievalistes, però podem intuir que la història antiga els és ben propera, ja que hi dediquen força programes. De fet, l’episodi 300 el van dedicar precisament a la batalla de les Termopiles, en un gest tant seu que fa venir un somriure a la cara només de pensar-hi.

En els tres primers mesos de 2021 també trobareu programes sobre Cir i Darios, i la batalla d’Arausi o d’Agustí d’Hipona i Patrici. Els amants de la història antiga no ens podem queixar pas amb la tria de temes. El que em sembla fascinant és que no van a buscar allò fàcil, sinó que treballen episodis poc coneguts que segurament molta gent no coneix, cosa que m’alegra moltíssim.

Si els hagués de trobar una pega és la descompensació amb les veus femenines, tot i que han comptat recentment amb veus com les de l’Aída Lázaro, la Manoli Narváez o la Gina Driéguez. Un programa molt ben fet en aquest sentit va ser el del consultori d’Elena Francis amb Laura Rozalén, que se’ns escapa del tema però que us recomano molt.

A les portes de Troia és divulgació ben entesa. A casa nostra no hi ha una tradició forta en la línia de la popular history anglosaxona. De fet, molts acadèmics no creuen que hi hagin de dedicar ni un minut, prefereixen viure ben tranquils enfilats a les seves torres d’ivori. Això és un greu error que ha permès que certes idees agafin força i que la bona recerca històrica tingui ben poc recorregut fora de publicacions acadèmiques, que queden fora de l’abast de la majoria del públic.

Per tant, trobar gent com en Sergio Rodríguez, l’Alberto Reche i l’Albert Abril que destinen tant de temps i esforços a obrir-nos les portes de Troia és molt d’agrair. Enhorabona pels 300 programes i que en siguin 300 més!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s