La extraña Odisea, Carlos Martínez Aguirre

La extraña odisea. Confesiones de un filólogo clásico és un llibre del professor Carlos Martínez Aguirre, la ment pensant darrere de Classics at home. És un relat de les seves experiències com a estudiant i docent de clàssiques i una crítica molt ben feta a com s’ensenyen els clàssics, tant a nivell de secundària com d’estudis superiors. A la web d’en Carlos us podeu descarregar el llibre en format electrònic de franc. La versió en paper la podeu comprar a la web de llibreria Áurea de Madrid.

Vaig conèixer aquest llibre gràcies a en Ramon Torné Teixidor, que va ser consultor meu a la UOC. És un llibre molt crític amb el sistema, podríem dir que demolidor, però no és un llibre pessimista, perquè en Carlos va trobar una via de sortida a un sistema encallat a través del mètode del professor Ørberg. En Carlos ens explica la seva vida d’estudiant i docent i les seves frustracions amb el mètode tradicional de les classes de llatí i clàssic: la traducció. Però no només això, sinó que també ens explica el perquè, quin va ser el moment en què ja no vam ser capaços de llegir llatí o grec clàssic directament. No us dic res més, llegiu el llibre!

Molt sovint les lectures ens interpelen d’acord amb la nostra experiència vital. Trobar un llibre que explica quelcom amb el que t’identifiques i que a la vegada t’ordena les idees i et fa entendre perquè és així és encara millor. Amb aquest llibre em va passar. Com tants altres vaig estudiar llatí i grec traduint i mai vaig pensar que podria ser d’una altra manera. Curiosament tampoc vaig lligar caps quan estudiava història medieval i llegia que dignataris de diferents països s’entenien en llatí. Aquest llibre va ser el meu moment eureka.

En Carlos tira pel dret i lliga caps. Amb un excel.lent sentit de l’humor fa una crítica al sistema i no n’exclou ningú. També proporciona vies de sortida i no perd l’esperança, tot i que és ben conscient que el problema principal rau a la universitat. Això segurament el converteix en un títol agosarat perquè discuteix l’status quo dels departaments de clàssiques. La majoria de les ressenyes que he trobat van per aquest camí perquè són de filòlegs.

Doncs bé, deixeu-me reivindicar el llibre des del punt de vista d’algú que no és “del gremi” i que s’acosta als clàssics en el temps d’oci: aquest llibre i el mètode que defensa ens obren un camí molt més atractiu i enriquidor. Si cerques aprendre llatí pel pur plaer d’aprendre, és molt més agradable i efectiu seguir les lliçons de Lingvua Latina per se illustrata que no pas traduir fragments com si fos un puzzle de gramàtica. La extraña odisea ens confirma que, si perseverem, llegir els clàssics en la seva llengua original és al nostre abast.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s