El llatí, els classics i jo

Sóc d’aquelles generacions que van fer BUP i COU. Això vol dir que a segon de BUP tocava fer llatí. La meva professora venia d’una família de llatinistes i era una persona molt sàvia, però seguia una escola tradicional. Les primers setmanes ens va bombardejar a gramàtica, i després a cada classe escrivia un text a la pissarra que havies de desxifrar

A mi em fascinava poder entendre textos tan antics, però el resultat sempre era passar-me una hora barallant-me amb un text per descobrir que parlava d’uns soldats construint un pont. O una carretera. Tot plegat amb molts ablatius absoluts. Obra i gràcia de Juli Cèsar, el culpable de l’odi visceral al llatí de diverses generacions.

A tercer de BUP la cosa va millorar una mica, ja que a lletres pures érem només sis. I li vam demanar a la professora una mica de més de diversitat, cosa que va concedir. Als ponts i carreteres hi va afegir una mica de Metamorfosis. Aquell curs també va dur una novetat: El grec clàssic.

Les classes eren al seminari de grec, un espai allargat amb una taula enorme que compartíem. El professor era en Joan Alberich, i ell i uns quants més s’havien inventat un mètode, a mig camí entre “el de sempre” i un llibre d’idiomes. Allò va ser un descobriment, i em va motivar molt més que el que fèiem a llatí.

A COU em vaig quedar amb el grec. Dels sis, només en quedàvem dos, i el Sr. Alberich ens va cuidar i exigir a la vegada. A l’horitzó, la selectivitat, i una llista de textos que havíem de saber traduir. El cant VI de l’Odissea, Una mica de Tucídides, una mica de Xenofont (Alcibíades, quin paio), una mica de…

El sr Alberich estenia llibres sobre la taula per comparar traduccions en tres o quatre idiomes, ens feia identificar estils arquitectònics amb les fotos de les seves vacances i formes de la ceràmica grega amb les reproduccions en miniatura que hi havia escampades pel seminari. La selectivitat era el de menys.

Vaig voler estudiar clàssiques. El sr Alberich em va dir que no ho fes. L’altre professor del que em refiava (en Ferran Molina) em va dir que no ho fes. La tutora d’orientació em va dir que no ho fes. Em van suggerir Humanitats. També Biblioteconomia/Documentació. La primera em feia el pes, la segona no tant. Vaig fer-les una darrere l’altra. La primera m’ha donat una base vital, la segona m’ha permès guanyar-me la vida.

A la facultat d’humanitats de la UPF no s’estudiava grec clàssic, i el llatí era una optativa que no em vaig atrevir a fer. Tampoc hi havia cap assignatura d’història de Roma estrictament (en teníem diverses d’història antiga), però sí dues de clàssics on vam llegir molt. Tot traduït, això sí. Vaig seguir interessada pel món clàssic que em va acompanyar ja com afició mentre encaminava la feina cap al món de les publicacions acadèmiques i els serveis a biblioteques univesitàries.

Fa uns anys vaig cursar algunes assignatures del grau de llengua i literatura catalanes a la UOC per pur plaer. I allà em vaig retrobar amb el llatí, una assignatura bàsica que venia a ser el mateix del segon de BUP. Això sí, vam canviar els ponts per les baralles post gladiadors a Pompeia i les faules, quelcom un pèl més interessant.

En acabar l’assignatura, en Ramon Torné Teixidor ens va parlar d’un mètode diferent d’aprendre llatí, obra d’un danès, el professor Ørberg, i ens va recomanar el llibre d’en Carlos Martínez Aguirre. Em vaig llegir el llibre i vaig entendre moltes coses, especialment la barbaritat del mètode tradicional d’aprendre clàssics.

En canvi, el que proposava Ørberg era una versió encara més radical del que havia fet servir a grec feia una pila d’anys. En Ramon va intentar crear un grup d’estudi de llatí, però no va prosperar, i vaig seguir jo sola amb els llibres i una guia d’estudi. 

Al principi tot anava prou bé, però ja vaig veure que quan tot fos més complicat, no me’n podria sortir. Tafanejant una mica per internet vaig anar a parar a Classics at home. Resulta que l’autor del llibre que m’havia agradat tant, havia muntat una acadèmica virtual. Vaig escriure-li, i en Carlos em va recomanar el curs de llatí en vídeo. Aquí en parlo en més detall, però aquest model d’aprenentatge m’acosta a la llengua d’una manera totalment diferent d’aquelles pissarres plenes de frases. Més propera i més viva, malgrat la distància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s